Reseña del libro "El niu més enllà de l'ombra (en Catalá)"
Un dia, en la inda d'un home qualsevol, amb esposa i filla i una feina normal, arriba la «crida»: un destacat personatge mundà el convoca per una raó no ben clara., Així, s'inicia l'aventura de Valerio Sagredo, una persona com tantes altres, que un telegrama de l'antiquari Marcandrea Canal reclama a Venècia. A la ciutat de la llacuna, misteriosa i surreal, comencen una sèrie de fets que menaran el protagonista, home racional d'avui, al contacte amb una Altra Realitat, de la qual la nostra no és sinó un pàl·lid reflex. Valerio Sagredo es trobarà així implicat, com una mena de peó d'escacs potser insignificant, potser fonamental, en una guerra metafísica que es lliura d'ençà de l'origen del Temps, i de la qual ell veu només l'última batalla en què participa inexplicablement. Però ¿qui és, i qui representa, Canal? i ¿qui és, o qui representa, Serena, la noia que Valerio coneix quan tot just acaba d'arribar a Venècia? ¿Quin significat té la seva crida? ¿I què hi té a veure, amb tot aquest seguit d'esdeveniments, un impressionant tríptic que un antic pintor anònim va titular «Les tres morts d'Aloysius Sagredi»? Renato Pestriniero (n. a Venècia el 1933), un dels escriptors italians de ciència-ficció més destacats i de més experiència d'avui dia, ha aconseguit potser, amb «El niu més enllà de l'ombra» (Premi Nacional de Narrativa Fantàstica «J.R.R. Tolkien» 1984), una novel·la meitat de camí entre la fantasia esotèrica i l'horror lovecraftià, la seva millor obra, pel fet que es tracta de la més sentida. Hi figuren alguns temes constants d'aquest novel·lista: el xoc entre la banalitat quotidiana i la possibilitat d'üna realitat superior; la hipòtesi de la manca de lliure albir en les accions humanes, i el rerafons permanent de Venècia, la ciutat més misteriosa i estranya d'Itàlia. Renato Pestriniero, que es tradueix ara per primera vegada a una llengua peninsular, escriu ciència-ficció des del 1958, en què va debutar amb «Oltre il Cielo». D'un relat seu, Mario Bava en va fer la pel·lícula laquo;Terror a l'espai» (1965). Ha publicat també la novel·la «Le Torri dell'Eden» (1983), l'antologia de contes «Sette accadimenti in Venezia» (1985) i va guanyar el «J.R.R. Tolkien» 1985 amb el relat «Quando il tempo è un pugno di polvere».
