Reseña del libro "Mar i Cel (libro en Español, Catalán)"
Un vaixell de pirates moriscos –tots ells expulsats de València l’any 1609- aborda i captura un vaixell català. Entre els passatgers del vaixell català hi ha una noia jove, Blanca, de família aristocràtica, i el seu pare, DON CARLES, militar i funcionari de la Inquisició. La intenció dels pirates, capitanejats per Saïd, és obtenir un bon rescat pels homes presoners i vendre les dones al mercat d’esclaus d’Alger, pràctica habitual i documentada de l’època. Durant la travessia cap a Alger, les relacions d’odi entre les dues comunitats van esdevenint cada cop més dures i més tenses, però entre BLANCA i SAÏD neix un corrent mutu de simpatia que no trigarà gaire a esdevenir un amor apassionat. Això fa que els pirates se sentin traïts pel seu capità i amenacin amb un motí, que gairebé arriba a dur-se a terme; per part dels cristians, representa la condemnació absoluta de Blanca per la seva traïció religiosa, social i racial. Gràcies a la traïció de JOANOT, un dels pirates que és subornat pels cristians, aquests recuperen el control del vaixell i aconsegueixen de vèncer i eliminar els pirates, però al moment que van a executar SAÏD, es troben que BLANCA es disposa a defensar-lo amb la seva pròpia vida i s’enfronta amb la resta de cristians i amb el seu propi pare. Finalment, després de tota una colla d’aventures, BLANCA i FERRAN proporcionen a SAÏD una petita xalupa perquè s’escapi, però són descoberts per DON CARLES al darrer instant que dispara sobre SAÏD causant-li la mort. BLANCA en veure-ho decideix suïcidar-se. L’espectacle es clou amb una reflexió sobre les conseqüències dels odis racials i nacionals, amb totes les implicacions dramàtiques que això comporta. (L’Espectacle MAR I CEL va ser estrenat per la Companyia DAGOLL DAGOM l’onze d’octubre de 1988 al Teatre Victòria de Barcelona)
