Reseña del libro "Planisferi Lunar"
"De ben petits, les tardes dels estius / perseguíem la vida que era esquerpa". La persecució de la vida esquerpa comença en la infantesa i es perllonga al llarg de totes les edats, sembla venir a dir Jordi Julià amb aquest Planisferi lunar. I es produeix sempre en dobles direccions: la del present i la de la memòria, la del món extern i la de l'interior de l'individu: un individu, el qui ens parla en aquests poemes, que esmerça una quantitat admirable d'esforços en la tasca, mai del tot acomplerta, de conèixer-se a si mateix i de comprendre el temps que li ha tocat viure. Constructor rigorós de versos memorables, poeta savi, Jordi Julià compareix sense màscares en el present llibre per oferir-nos una cartografia de l'enyor i del desig, és a dir: d'allò que fa que la vida mereixi el seu nom. Jordi Julià(Sant Celoni, 1972) Llicenciat i Doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona, on imparteix docència. Algun dels seus llibres d'assaig han estat premiats en l'àmbit nacional i internacional, com Un segle de lectura (2002), Modernitat del món fungible (2006), L'art imaginatiu (2007) o Dietari de lectures (2008). Gràcies als guardons que han merescut tots els seus títols de poesia (tan importants com els Jocs Florals de Barcelona, el Premi Octubre de València o el Premi Mallorca), Julià ha pogut publicar Els grills que no he matat (1998), Tomar el dilluns (2002), Els derrotats (2003), Murs de contenció (2004), Mirades (2004), Hiverns suaus (2005), Sota la llum de Mart (2006), Els déus de fang (2007) i Principi de plaer (2007). L'inèdit Un lleu plugim ha guanyat enguany el premi Vila de Martorell de poesia. Aquest Planisferi lunar és un homenatge a la seva parla i al món no urbà que està desapareixent. Com diu Ponç Pons al pròleg, «és un tractat d'enyor i ecolingüística que va més enllà del pur record».
