Reseña del libro "El Remei Schopenhauer: 213 (Mirmanda) (en Catalá)"
Als seixanta-cinc anys, Julius Hertzfeld, un destacat psiquiatre de San Francisco, s’assabenta que pateix una malaltia greu. Després d’assumir el dur i inesperat cop, fa balanç de la seva vida i es pregunta fins a quin punt ha ajudat els seus pacients. Remenant els historials, rescata el d’en Philip Slate, un antic pacient a qui havia tractat d’una addicció sexual. Aquell atractiu home, solitari i arrogant, era un dels seus fracassos més evidents. En Julius decideix reprendre el contacte amb ell i descobreix, sorprès, que s’està formant per ser terapeuta. Segons en Philip, la seva salvació va ser descobrir el pensament d’Arthur Schopenhauer, el gran filòsof del pessimisme. Plegats arribaran a un acord: en Julius accepta supervisar les pràctiques d’en Philip, però només si ell assisteix primer a la seva teràpia de grup durant sis mesos. En aquesta novel·la, Irvin D. Yalom combina d’una manera magistral psicoanàlisi, filosofia i ficció, i debat sobre les fragilitats de l’ésser humà i la difícil cerca de l’autoconeixement. Irvin D. Yalom (Washington, 1931), fill d’una família humil d’origen jueu, és escriptor i professor emèrit de Psiquiatria a la Universitat de Stanford. Després d’anys d’escriure assaigs, quan en va fer seixanta es va convertir en autor de novel·les de ficció i va assolir un gran èxit mundial. D’entre les seves obres, que han estat traduïdes a diversos idiomes, també destaquen El dia que Nietzsche va plorar, En el cor de la nit, El problema de Spinoza, Criatures d’un dia i Memòries, totes elles publicades per Edicions de 1984.
